Rius, rieres i Torrents
Parlar de cursos d’aigua a la Vall de Llémena representa parlar d’un riu, i un enorme conjunt de rieres i torrents de curt recorregut que l’acompanyen. L’eix vertebrador de la vall el constitueix la riera de Llémena que li dóna nom. Aquesta transcorre envoltada per serralades des del seu origen a les muntanyes de Finestres fins arribar al pla de Sant Gregori, per acabar vessant les seves aigües al riu Ter.
El nombre de torrents que recullen les aigües cap a la riera de Llémena és molt gran. En són bons exemples la riera de Canet, el torrent Mal que baixa de Santa Maria del Freixe cap a Sant Aniol o el de Bastana que baixa del collet homònim fins a Granollers de Rocacorba. Al voltant d’aquests hi podem trobar un bon nombre d’espècies arbòries diferents, des de les comunitats d’avellaners (Corylus avellana) que trobem sovint acompanyats de llorers (Laurus nobilis), passant per diversos tipus de salzes (Salix sp.) fins a magnífiques vernedes (Alnus glutinosa) acompanyades d’oms (Ulmus minor) i freixes de fulla estreta (Fraxinus angustifolia.)
En el tram baix de la riera, a l’alçada dels plan s de Sant Joan i de Sant Gregori le s espècies arbòries típiques dels ambients de ribera deixen pas a pollancres (Populus nigra) i plàtans (Platanus x hispanica), espècies foranies que han estat plantades per aprofitar la seva fusta.
Entre els habitants més comuns dels boscos de ribera de la vall destaquen l’ànec collverd (Anas platyrhyinchos), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), el picot garser petit (Dendrocopos minor), la mallerenga d’aigua (Parus palustris), la merla d’aigua (Cinclus cinclus) o l’extravagant colltort (Jynx torquilla). Entre els amfibis més destacables hi ha la reineta meridional (Hyla meridionalis), els gripaus comú i corredor (Bufo bufo i B. calamita) o la granota verda (Pelophylax perezi).
També destaca la presència del tritó pirinenc (Calotriton asper) a la capçalera de la mateixa riera de Llémena, per sobre de Sant Aniol de Finestres o la tortuga de rierol (Mauremys caspica). Igualment importants són les poblacions de barb de muntanya (Barbus meridionalis) o les de les libèlules incloses a la Directiva d’Hàbitats (Coenagrion mercuriale i Oxygastra curtisii). En un hàbitat particular i diferenciat de la resta, com és el tram d’aiguabarreig de la riera de Llémena amb el Ter s’hi observa l’aparició de la llúdriga (Lutra lutra).
