Personatges vinculats a la Vall

Josep Pla i Casadevall (Palafrugell 1897-Llofriu 1981)

Considerat un dels escriptors més importants de la literatura catalana del segle XX, l’obra completa de Josep Pla, amb 47 volums, és coneguda per la diversitat de gèneres que l’escriptor i, alhora, periodista, va cultivar des de ben jove.

Pla era un gran cronista de viatges, afavorit per la seva tasca com a redactor i corresponsal en diversos diaris i revistes, on destaquen La Publicidad, La veu de Catalunya i el Sol de Madrid. Precisament, aquest afany de veure i conèixer el país i la seva gent, el va portar fins a la vall de Llémena el setembre de 1971, recollint la seva estada en Un petit món del Pirineu. Des de Sant Aniol de Finestres fins a Sant Gregori, Pla va recórrer la vall, copsant en les seves pàgines el paisatge garrotxí, la rudesa d’un medi sense comoditats, la dificultat dels seus camins i el silenci de la vall, així com els plats característics de la zona i la vida de la seva gent.

“La vall és d’una gran bellesa, dintre, s’entén, el matís bucòlic i rural. La vall és petita, recollida, sinuosa – un autèntic cul-de-sac sobre l’amfiteatre que la tanca al nord. És la miniatura deliciosa d’una vall del nostre país. El seu candor té un punt de descarat. Ara parlo de finals de primavera, de l’estiu i del mes d’octubre – és a dir, quan tots els esplets tenen una gran ufana. Aquests esplets són els normals en el país: gra d’aresta, herbes per al bestiar, blat de moro, naps i raves. No hi ha res cultivat que no hàgiu vist mil vegades. Ara, aquests conreus, amb el contrast probablement de les muntanyes immediates, d’una densitat de verd fosc immòbil i aturat, arriba a tenir una coloració, un relleu cristal•lí, gairebé irreal”.
Josep PLA (1974). Un petit món del Pirineu. Cadaqués, Mieres i la Garrotxa, les valls d’Andorra. Obra completa. Volum XXVII. Edicions Destino, Barcelona, pp.360-361

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter 1929 - Vic 2003)

Miquel Martí i Pol no era de la vall i tampoc hi residia, però les diverses ocasions que va visitar Sant Gregori amb motiu d’homenatges, van ser suficients per guanyar-se l’estima i el record d’una població que el té present en la memòria de les persones que han marcat culturalment aquesta vall i la seva gent.

La relació amb Sant Gregori es va iniciar el juliol del 1992, quan Martí i Pol va signar un conveni amb l’Ajuntament per a la creació d’un centre de documentació que recollís la seva obra i altres documents relacionats, així com un espai per estudiar altres autors. Fruit d’aquest acord, el 13 de novembre de 1993 la Biblioteca Municipal fou batejada amb el nom de Miquel Martí i Pol, acte d’homenatge al qual va assistir l’escriptor. El 1994 el poeta va tornar a Sant Gregori per a l’acte d’inauguració de la Plaça Miquel Martí i Pol i l’escultura d’Ernest Altés que la presideix, amb un poema gravat que el mateix Martí i Pol va escriure per a l’ocasió.

Vianant que t’atures a llegir
i em fas do de la teva companyia,
benvingut a la llum d’aquesta vall
que ens acull a tots dos i ens agermana.
Per breu que sigui el temps que compartim
tindrà la ressonància i el misteri
d’una llarga conversa si en sabem
preservar la memòria i fer-ne
reductes de claror i de llibertat
que ens ajudin a créixer i a comprendre.
Tot està dit, però per tu i per mi
sempre hi haurà un espai de privilegi
que ens permetrà, potser secretament,
de retrobar l’escalf de les paraules
i l’encís del silenci, el dels instants
en què la intimitat i el sentiment
ens han unit en un mateix paisatge.

Martí i Pol va fer de la poesia un mitjà d’alliberament i comunicació en el que va transmetre de manera directa i comprensible la seva experiència vital, a través d’un diàleg intern i inherent al llarg de tota la seva obra. 

Rafael Masó i Valentí (Girona 1880-1935)

L’arquitecte gironí va ser un dels màxims exponents del modernisme i, especialment, del noucentisme a la ciutat de Girona i les seves comarques. Inspirat en els referents europeus del moment va crear un estil propi, una manera de fer i de treballar que es va traslladar, també, en la seva vessant literària, artística i política.

La influència de la seva obra es reflecteix àmpliament en la seva ciutat natal, així com en la resta de pobles de la demarcació, amb obres importants com la Farinera Teixidor, les cases Batlle, Ensesa i Teixidor a Girona, la Casa Masramon a Olot, la Cooperativa Palafrugellenca o el conjunt ciutat-jardí de S'Agaró, entre moltes altres.
Gairebé arreu de les comarques gironines trobem la petja de Rafael Masó, ja sigui per motius professionals, d’interès cultural o personal, que el van portar a visitar una gran part del territori gironí. La zona de Sant Gregori, Domeny, Canet d’Adri i Rocacorba, eren espais habituals d’excursions i sortides amb amics i familiars, en part, motivades pels anys de festeig i, més tard, contracte matrimonial, amb Esperança Bru, de la casa pairal del Mas Bru de Domeny. Existeixen doncs, diversos documents i dibuixos dels masos de Cartellà, Taialà, la Jueria Gran, així com il•lustracions i esbossos de la casa pairal dels Bru, que Rafael Masó va realitzar durant les seves estades a Domeny i el seu entorn.
Com a arquitecte, Rafael Masó va projectar el 1909 les Escoles de Sant Gregori, actualment Escola Agustí Gifre i que, es van construir a partir del 1917. A Canet d’Adri va intervenir en la reforma i restauració de l’església de Sant Llorenç d’Adri (1931-1935).

Rodolf Hereu i Matas (Louisiana 1860-1957)

Rodolf Hereu, conegut com el pare de la cirurgia vascular, va néixer a Louisiana el 1860, on va residir gran part de la seva vida. Tot i que no era originari de la vall, sembla ser que els orígens de la família provenien de Canet d’Adri (Arnau, 1993). Fill de Narcís Hereu i Matas, metge i farmacèutic, i de Teresa Jordà, van emigrar a Amèrica abans del seu naixement.

Seguint la carrera professional del seu pare, el 1880 es va doctorar en medicina a Nova Orleans i el 1886 va ser nomenat catedràtic de cirurgia. Va exercir gairebé 50 anys en el Charity Hospital de Nova Orleans i va treballar en el departament Mèdic de la Universitat de Tulane a Nova Orleans. És reconegut a nivell internacional per les seves investigacions sobre l’aneurisme, impulsant la tècnica quirúrgica endoaneurismorrafia bliterant, així com la seva contribució en altres camps com la febre groga o les cures intensives.