Lletres i Història
Enric Heras de Sicars
Cèlebre jesuïta, arqueòleg i historiador de l’Índia, les arrels d’Enric Heras provenen d’Adri. Descendent de Ponç IV Heras i Maria de Sicars, el 1904 va entrar a formar part de la Companyia de Jesús i el 1920, després de cursar els estudis inicials, fou ordenat sacerdot. El 1922 es va instal•lar a Bombai per exercir com a professor d’història a la Universitat de St. Xavier, on va iniciar els seus treballs d’investigació sobre la història i la cultura del país. El seu principal treball històric es va centrar en la Dinastia Aravidu de Vijayanagara (1927) i en la interpretació de les inscripcions dels segells de la civilització de la Vall del riu Indo. Aquest àmbit d’estudi li va atorgar el reconeixement internacional. El seu treball el va portar a escriure diverses monografies que van culminar en la seva obra magna Studies in Proto-Indo-Mediterranean Culture (1953-1956).
Convertit en ciutadà indi, es coneix com el pare de l’art cristià indi, per la seva dedicació a introduir el cristianisme en la simbologia i l’estil de l’art indi. A inicis dels anys vuitanta l’Índia li va retre homenatge emetent un segell amb la seva efígie.
