Llegendes de Bruixes

LES BRUIXES DE LA BARROCA

Es conta que temps ençà, pels vessants de la Barroca, s’aplegaven les bruixes per cantar i ballar. En una d’aquestes reunions en plena nit, un geperut va descobrir l’encontre de les bruixes que estaven cantant: “dilluns, dimarts, dimecres…”, i aleshores ell, ben animat, es va afegir cantant també: “… dijous, divendres, dissabte….”

Descobert per les bruixes, el geperut sortosament no va patir cap mal, ens al contrari, va rebre el favor de les bruixes que, agraïdes per haver après tres dies més de la setmana el van deslliurar per sempre més del seu gep. Dit i fet, el geperut esdevingué un home nou. En el seu camí de retorn cap a casa es trobà amb un amic que, bocabadat del seu encontre amb les bruixes, decidí posar a prova la seva sort i emprengué el camí cap a la Barroca per mirar d’aconseguir també algun favor de les bruixes. Tan bon punt va arribar al lloc, sentí, tal i com li havia explicat el geperut, la cantarella de les bruixes. Quan aquestes arribaren al dissabte, l’home cridà amb veu alta i potent: ... i diumenge!

Poc sortós i agosarat havia estat aquell home..., que no sabia que les bruixes odiaven el diumenge perquè és el dia del senyor. Una d’elles, ben enfadada, agafà el gep del gibós que encara era a terra, i li posà al pit. Per sempre més, l’home va haver de dur aquell gep per davant.

GORGA DE LES BRUIXES 

A la vauma de les goges hi havia una goja que va tenir un nen al que no podia alletar, i el va portar a una dona de Granollers de Rocacorba que havia criat una nena. En senyal de gratitud, la goja li va donar una faldada de segó. La dona, menyspreant aquell present, perquè de segó ja en tenia ella a casa, va llançar-lo a la font de Pedret. Quan arribà a casa, se n’adonà que a la seva falda encara hi quedaven algunes engrunes però que brillaven amb força. El que li havia donat la goja en realitat havia estat or.
 

LA BANYA DEL BOC I EL DIMONI DE BOSQUERÓS

La llegenda explica que un dimoni de Bosquerós, enfadat amb la seva mare per un malefici que preparava per a la gent de les contrades, va arrossegar la seva mare des de la Banya del Boc fins a la gorga que li diuen del dimoni, al Pla de Sant Joan, perquè va ser en aquesta gorga on la va llançar. Es diu que per allà on va passar el dimoni durant molt de temps no hi va créixer res.

LA DONA POSSEÏDA PEL DIMONI

La veu popular explica que al molí d’en Nerós, hi havia una dona que hom deia que estava posseïda pel dimoni i que rebia d’aquest una gran força i intel•ligència quan estava posseïda, agafant els sacs de blat com si d’una palla es tractés. La dona sempre parlava en plural, referint-se a ella i al dimoni i solia pujar en un arbre molt alt del qual es precipitava sense rebre cap mal. Un dia avisaren un capellà conegut per la virtut de treure els mals esperits, i li féu sortir el dimoni del cos pel dit gros del peu. D’ençà de llavors va perdre tota la força i es convertí en una dóna normal.