Les cookies tècniques són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen les funcions bàsiques i les funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Santa Afra

Santa Afra
Tradicionalment Santa Afra ha tingut una gran advocació entre els gironins per la seva relació amb Sant Narcís, patró de Girona. Des de mitjans del segle XVIII hi ha indicis de pelegrinatges al santuari.
Segons la tradició, a principis del segle IV el bisbe Sant Narcís i el seu diaca Sant Fèlix van arribar a la ciutat alemanya d’Augsburg on van trobar hospedatje a la casa d’Afra, dona de religió pagana que hauria estat devota de Venus. Havent conegut Sant Narcís, Afra es va convertir al cristianisme. L’endemà, el prefecte de la ciutat, també pagà, en coneixement de l’estada dels dos cristians a casa d’Afra, va ordenar que fos cremada viva en un pal del riu Lech. El martiri fou el 7 d’agost del 304, per bé que a Sant Gregori s’hi celebra la seva festa el 5 d’agost, coincidint amb la festa de la Mare de Déu de les Neus, que també es venera al santuari.
Santa Afra és invocada contra les pedregades i per la guarició de diverses malalties, especialment de la pell: febres, tifus, verola, xarampió, ronya, lepra i tumors diversos. En uns goigs antics hi podem llegir:
“Paralítics i gravats
de ronya, sarna i gratella,
visitant vostra capella
en lo punt són deslliurats…”
La llegenda popular diu que, en el dia de la seva festa s’esdevé un fet molt curiós, quan els raigs de sol piquen amb més força, el bestiar s’està tranquil i quiet a l’aire lliure, confirmant l’adagi popular que diu:
“En l’aplec de Santa Afra ni les mosques ni les abelles piquen”
<<Tornar