Sant Grau, advocat de les ferides verinoses

Antigament, a la petita església de Sant Julià, s’hi venerava també Sant Grau. Segons Joan Amades, per la diada de Sant Grau, que era invocat contra les picades del bestiar boví, els pagesos tenien una tradició molt particular. Per tal d’evitar que als bous i a les vaques que havien rebut una picada els creixés la pell pel damunt de la ferida, els pagesos practicaven el remei de tallar-los tres pèls de la cua i posar-los dins d’un panet que s’havia d’haver pastat el mateix dia. Llavors obligaven l’animal a menjar-se’l perquè es guarís. Per a què fos eficaç només es podia aplicar per la diada de Sant Grau.

Per l’aplec de Sant Grau a Sant Gregori, també era costum d’oferir una figura d’un bou en terrissa que es lligava amb una cinta penjada a l’altar durant tot un any perquè els bous malalts es guarissin. A prop de la capella s’instal•lava una parada que cada any venia els mateixos bous de terrissa, ja que al següent any, els pabordes despenjaven les figuretes de l’altar per tornar-les a vendre i oferir a Sant Grau.
A l’aplec de Sant Grau les pubilles hi concorrien també per demanar casador, tal com diu l’adagi popular:


“Sant Grau,
deu-me marit si us plau;
que sia pobre, que sia ric,
mentre sia un bon marit”