Poblat Ibèric de La Palomera (III a.C)

Situat a la serra de Finestres a 760 metres sobre el nivell del mar, i a tocar del límit municipal de Sant Aniol de Finestres, el poblat ibèric de la Palomera respon als assentaments anomenats assentaments de “barrera”, típics del mon ibèric, per la seva clara finalitat defensiva. És un indret defensat naturalment per les cingleres que es troben al nord i est del poblat i que en el seu temps dificultaven l’accés a aquest lloc.

L’arqueòleg gironí Francesc Riuró el va descobrir el 1965. L’estructura visible actualment és una construcció de pedres posades en sec, de planta quadrangular. Aquesta està formada per un mur exterior i una mena de torre situada a l’interior. S’hi han trobat ceràmiques ibèriques fetes a mà o torn, nombroses restes de ceràmica emporitana i fragments d’àmfores d’origen iber i greco-itàliques i, fins i tot, un fragment d’origen púnic. El 2007 es va restaurar l’atalaia i les restes ibèriques del poblat. A prop hi ha l’escultura “la Dama de la Garrotxa”, obra de l’artista Picolivas, en homenatge al que fou eminent arqueòleg gironí, Miquel Oliva i Prat.